Cingles de Bertí

Es tracten de les cingleres i relleus que separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant estan separats del massís (i del Parc Natural) del Montseny pel Congost, mentre que a ponent són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí, a Sant Miquel del Fai, possiblement el lloc més emblemàtic de la zona.

Estan formats per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues.

Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. De la fauna destaca, sobretot, el senglar, i alguns ocells d'importància notable, com alguns rapinyaires.

Algunes valls, a part de la del Fai, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació, com el Sot del Bac, mentre que els Sots Feréstecs tenen el seu interès en la novel.la de Raimon Casellas de la qual han pres el nom. A dalt de la cinglera, destaca l'antiga parròquia rural de Bertí, d'on prenen el nom, i el Clascar, així com aquells camins amb frondosa i frescal vegetació, que permeten una agradable passejada. Els graus, per regla general, ofereixen excel.lents panoràmiques aèries dels llocs de l'entorn, encara que alguns d'ells tasmbé són força dificultosos pel desnivell que salven.