PEUDEGAT
          
            TIERRAS POLARES
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Territori > Llistat/Cercador > Aragó (Comunitat Autónoma)
21/10/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


Cerca un nom (o part del nom) d'un territori

Aragó (Comunitat Autónoma) - Fitxa Geogràfica de Senderisme
En el Alto Aragón se encuentran las cumbres más altas de los Pirineos.
Imatge: Autor: Quadell
Origen: wikipedia
Llicencia d'ús: GNU-GFDL
Nom
Aragó
Tipus de territori
Comunitat Autónoma
Arbre d'ubicació
Arbre de Relacions
Comarques
Espais Geogràfics
Espais Protegits
Rutes i Senders
agenda d'activitats
Allotjaments
publicacions
Descripció detallada També en altres idiomes:

L'Aragó és una comunitat autònoma de l'estat espanyol, antic regne d'importància cabdal a la Península Ibèrica, regida per l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. A la zona nord, a les províncies d'Osca (Huesca) i nord de Saragossa (Zaragoza), s'hi parla l'aragonès. A la zona est, la Franja de Ponent per als catalans (i de Levant per als aragonesos), s'hi parla el català.

Orografia

Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques: els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric.

  • Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals; llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques. Aquí es troben les màximes altures: el Balaitús o Pico del Moro (3 151 m), Vinhamala (3 303 m), mont Perdut (3 355 m). Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún, separa aquest sector axial del Prepirineu. Els Prepirineus, molt desenvolupat, és constituït per materials terciaris, especialment calcàries amb intercalacions margoses. Sobresurten algunes elevacions com la Peña, Loarre, Caballera, Gabardiella, Guara, etc.
  • La Depressió Ibèrica, entre els Pirineus, i el Sistema Ibèric, de disposició simètrica a banda i banda d'un eix central, l'Ebre. A cada cantó s'escalona el sistema de terrasses quaternàries de llims i còdols que enllacen amb els peus de muntanya constituïts per materials detrítics dipositats pels rius de la conca de l'Ebre. Aquest conjunt de materials quaternaris, que recobreixen, en part, els terciaris posteocènics (conglomerats a les vores i margues, guixos i sals a l'interior) són, tant els uns com els altres, postorogènics.
  • EL Sistema Ibèric, a la part més meridional de l'Aragó. Alguns pics superen els 2 000 m, com el Moncayo (2 313 m) i el Peñarroya (2 019 m). En aquests punts, s'hi troben, en les formes donades pels plecs i les falles sobre les quarsites, els granits, els esquists i les calcàries dures, petits retocs originats per antigues geleres quaternàries.

Els rius pirinencs, els més cabalosos i amb crescudes a l'època de fusió de les neus, contrasten amb els menys importants i de règim torrencial de les muntanyes prepirinenques i de la Serralada Ibèrica. L'Ebre és el gran col·lector de tot aquest sistema.


Descripció -
Origen: wikipedia
Llicencia d'ús: GNU-GFDL

Fes-te voluntari per editar la descripció, mapa o imatges d'aquesta fitxa.  

   


            PEUDEGAT

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016