VIAJAR CON ENCANTO CAMI DE CAVALLS
      
           ACAMINAR TRAVEL
          Regístrate y podrás suscribirte al boletín de senderismo
Inicio Directorio Catálogo Agenda Revista Territorio Enlaces Extranet
> Territorio > Listado/Buscador > Camino de Santiago Francés (Gran Ruta)
16/12/2017 Iniciar sesión Registrarme español ca en


Buscar un nombre (o parte del nombre) de un territorio

Camino de Santiago Francés (Gran Ruta) - Ficha Geográfica de Senderismo
Ver imagen mas grande
Imagen: Autor: webmaster
Origen: www.gronze.com
© Copyright www.gronze.com www.senderisme.com (modificat a partir de la imatge original), amb permís de www.gronze.com
Nombre
Camino de Santiago Francés
Tipo de territorio
Gran Ruta
Ubicación administrativa
España
    Castilla y León
        Burgos
        León
        Palencia
    Galicia
        La Coruña
        Lugo
    La Rioja
        La Rioja
    Navarra
        Navarra
Arbol de Relaciones
agenda de actividades
Alojamientos
publicaciones
Descripción detallada También en otros idiomas:

Introducció

       El Camí Francès, que tant es pot considerar que s'inicia a Saint Jean Pied de Port (petita localitat del País Basc francès) com a Roncesvalles (llogarret del Pirineu navarrès), és el Camí més conegut i concorregut de tots els Camins de Sant Jaume, amb una gran diferència en el nombre de pelegrins respecte els altres camins (el 85% van pel Camí Francès vers el 15% que van per altres camins). Deu el seu origen en tres de les quatre principals vies històriques de peregrinació que provenen de l'interior d'Europa, les quals conflueixen a la petita vila d'Ostabat, a pocs quilòmetres de Saint Jean Pied de Port.

Comunitats autònomes i províncies


       Al llarg del recorregut, de gairebé 800 km, aquest Camí creua, en territori espanyol, quatre comunitats autònomes i set províncies: Navarra, La Rioja, Castella i Lleó (Burgos, Palència, Lleó), i Galícia (Lugo, La Corunya).

Poblacions


       Passa per 141 poblacions amb serveis i, per tant, de promig hi ha una població amb algun servei (com a mínim un bar o botiga de queviures) cada 5,6 km. Aquesta és una dada molt significativa, atès que indica que disposem d'una gran quantitat de poblacions, petites i grans, on abastir-nos, beure, menjar i dormir. Les distàncies més llargues sense disposar de serveis són: de Carrión de los Condes a Calzadilla de la Cueza (17,4 km); del refugi d'Orisson a Roncesvalles (16,6 km); de Villamayor de Monjardín a Los Arcos (12,6 km), i de Villafranca Montes de Oca a San Juan de Ortega (12,2 km). Si algú ha fet el Camí de la Plata segur que somriu en llegir aquestes 'terribles' distàncies sense serveis.

Albergs


       Avui, a juny de 2006, hi ha 181 albergs destinats exclusivament als pelegrins, dels quals 103 són de caràcter públic (d'alguna administració, comunitat religiosa o associació) i 78 són privats (negocis particulars). Això dóna una xifra realment sorprenent: en el Camí Francès hi ha de mitjana un alberg cada 4,4 km. De ben segur que no existeix cap altre Camí tan llarg en tot el món que, ni de lluny, disposi d'una xarxa d'albergs d'aquesta magnitud. A més, en general no són albergs petits, atès que en conjunt ofereixen quasi nou mil places teòriques (en realitat moltes més perquè en bastants es permet dormir a terra). I en èpoques de màxima afluència també es posen a disposició dels pelegrins alguns albergs juvenils, s'habiliten zones d'acampada i els ajuntaments cedeixen poliesportius. I, per si encara fos poc, cal afegir-hi un bon nombre de pensions, cases rurals, hostals i hotels de totes les categories encantats de rebre pelegrins. Aquí cal fer un incís per recordar que en època de bon temps, dormir a l'aire lliure, això que els francesos expressen de forma tan tendre amb dormir à la belle étoile, és una experiència d'allò més plaent.

Desnivells


       Aquest Camí no destaca per tenir uns desnivells importants, la qual cosa, no hi ha dubte, contribueix al seu èxit. De totes maneres, si com deia Einstein tot és relatiu, resulta que en això de considerar dures o suaus les pujades i baixades és mil vegades més relatiu. Alguns, els més ben preparats físicament o més acostumats a caminar per muntanya, parlaran de pujadetes i de baixadetes. Altres s'aturaran unes quantes vegades al llarg del recorregut per agafar aire i, de passada, maleir els ossos de tots aquells que els havien parlat d'un camí planer. En definitiva, anem a enumerar les quatre pujades a tenir present:

       - Pirineus. La primera pujada, i la més dura de totes, és la que supera els Pirineus. Ascendeix des de Saint Jean Pied de Port a la collada de Leopeder i d'allà baixa a Roncesvalles. SJP de Port està a 160 metres d'altitud, i la collada de Leopeder a 1.430 metres d'altitud. És a dir, hem de superar un desnivell de 1.270 metres. Amb això gairebé ho hem dit tot. Si, a més, aquest és el dia en què ens estrenem com a pelegrins, entendrem el consell que dono a la secció de quatre consells (a la pàgina d'introducció) referit a si és millor començar a SJP de Port o a Roncesvalles. Al llarg dels 17 primers quilòmetres, la pujada és constant però suau, i només es fa pronunciada a la sortida de SJP de Port i a la sortida d'Honto, llogarret aquest últim a cinc quilòmetres del primer. A partir de la collada de Bentartea (1.344 m), el camí planeja fins a la collada de Leopeder, des d'on, si la boira no ho impedeix, ja es veu Roncesvalles. Els quatre quilòmetres finals, creuant una fageda que a la tardor es converteix en una immensa catifa de fulles, és una d'aquelles baixades contundents (no perillosa si es va amb compte) on els genolls, a vegades, es queixen. Cal cuidar-los; el Camí és llarg.

       - Alto del Perdón. La segona pujada és l'Alto del Perdón, situat entre Pamplona i Puente la Reina. Des de la sortida de la capital navarresa fins a la petita vila de Zariquiegui, situada al peu de la Sierra del Perdón, es va guanyant altitud molt suaument, quasi sense adonar-nos-en. Abans passem per Cizur Menor, últim poble amb serveis abans de l'alt, i des d'on ja podem destriar la filera de molins eòlics emplaçats al llarg del llom de la serralada. La rampa final, d'uns dos quilòmetres, és menys dura del que ens semblava de lluny (la traça és en diagonal), i en cap moment la pendent és excessiva. De fet, el desnivell entre Pamplona i l'alt és tan sols de poc més de 300 metres. Ara bé, la pluja i el vent, habituals en aquesta zona, poden endurir el recorregut. I la baixada? Doncs molt pronunciada i el que és pitjor: pedregosa.

       - Cruz de Ferro. La tercera és l'ascensió a la Cruz de Ferro, emplaçada en una de les serralades dels Montes de León, un dels últims reductes on sobreviu el llop a la Península Ibèrica i un massís que separa dos móns: la comarca de la Maragatería amb Astorga de capital, i la rica comarca del Bierzo amb capital a Ponferrada. Al llarg dels vint quilòmetres que separen Astorga de Rabanal del Camino (llogarret de menys de 50 habitants i amb 4 albergs de pelegrins!!!!) es va guanyant altitud (uns 300 metres de desnivell) suaument. A partir de Rabanal del Camino, situat a 1.149 metres sobre el nivell del mar, i fins a la Cruz de Ferro, a 1.507 metres d'altitud, la pujada es fa més pronunciada. Tampoc cap cosa de l'altre món, però. Després, el camí planeja i arriba a la seva cota màxima de 1.515 metres d'altitud (cota fins i tot superior a la del tram pirinenc). Amb aquestes altituds, i amb el clima atlàntic predominant en aquestes muntanyes, és fàcil endevinar que al llarg de l'hivern les condicions climàtiques són rigoroses i que la neu hi roman durant setmanes. La baixada, a trams força pronunciada, és fonamentalment molt llarga i pesada, atès que perdem mil metres d'altitud en els dotze quilòmetres que hi ha fins a Molinaseca. A partir d'aquí, ja només queda un passeig d'hora i mitja per arribar a Ponferrada.

       - O'Cebreiro. La quarta és O'Cebreiro. Millor dit, la quarta és la mítica pujada a O'Cebreiro. El Camí de Sant Jaume seria menys Camí sense aquesta pujada, i encara menys Camí sense aquest poble. O'Cebreiro, preciós poble situat a 1.300 metres d'altitud, i lloc on encara es conserven algunes pallozas (construccions d'origen celta amb la coberta de palla), és la porta d'entrada a la terra promesa del pelegrí: Galícia. La pujada és dura, aquest cop sense gaires matisos; per això és una bona idea dormir el dia anterior en una de les localitat que estan al peu de la muntanya (per exemple a Vega de Valcarce) i, així, afrontar la pujada de bon matí i més frescos. Anant poc a poc i aturant-nos a descansar uns minuts a les petitíssimes viles d'aire rural que ens surten al pas, superarem feliçment els vuit quilòmetres d'ascensió, en els quals es guanya un desnivell de quasi 700 metres. Caminar per aquestes corredoires (camins per portar el bestiar a les pastures), preàmbul del que ens trobarem a Galícia, és un luxe reservar exclusivament als pelegrins pedestres. Un regal merescut per a tots aquells a qui ens agrada caminar.

       I acabaré dient, per absurd que sembli, una cosa que sap tothom: Galícia és un país muntanyós. És ben cert que a partir d'O'Cebreiro ja no queda cap pujada a destacar, però igual de cert és que, en una bona part de Galícia, el camí es converteix en un constant puja i baixa, amb una cadència perpètua


Descripción - Autor: www.gronze.com
Origen: www.gronze.com
© Copyright www.gronze.com

Hazte voluntario para editar la descripción, mapa o imágenes de esta ficha.  

   


            TIERRAS POLARES - Otoño/Invierno

Inicio | ¿Quienes somos? | Nota Legal | Contacta con nosotros | Publicidad
Excepto donde se indique, el contenido de este sitio web está protegido por una licencia Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016