BONVIURE 6-10 DESEMBRE I SORTIDES 1 DIA
          
            TIERRAS POLARES
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Territori > Llistat/Cercador > Garrotxa (Comarca)
22/10/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


Cerca un nom (o part del nom) d'un territori

Garrotxa (Comarca) - Fitxa Geogràfica de Senderisme
Si no plou a Olot, no plou enlloc
Imatge:
Origen: wikipedia
Llicencia d'ús: GNU-GFDL
Nom
Garrotxa
Tipus de territori
Comarca
Ubicació administrativa
Espanya
    Catalunya
        Girona
Arbre de Relacions
agenda d'activitats
Allotjaments
publicacions
Descripció detallada També en altres idiomes:

La Garrotxa és una comarca pre-pirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany , l'Alt Empordà i el Vallespir.

La comarca de la Garrotxa té una extensió de 735,39 km2 i una població de 50.616 habitants (2004). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d'Amer i de Llémena.

El territori no és homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.

Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que més ressalten en el paisatge són els cons volcànics, uns 40 entre els que destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.

El Fluvià, de règim mediterrani té un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).

La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc. Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09°C, i la màxima d'agost, de 27,7°C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.

La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s'estén per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.

Zona volcànica de la Garrotxa

La zona volcànica de la Garrotxa es troba situada als Pirineus orientals, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.

El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km2), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.

Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.

Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans situats a la vall del Llémena i de la riera d'Adri.

Al sector d'Olot també hi va haver erupcions antigues, ja que es poden trobar còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià.

En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases que han estat situades totes dins el Quaternari mitjà.

Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus strombolià, dels quals n'hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l'erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis anomenades també grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.

L'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d'Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d'Interès Nacional. Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part del cons volcànics i la Fageda d'en Jordà.

Tota aquesta zona volcànica es troba actualment protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensió de 12007 ha (120,07 km2).


Descripció - Autor: webmaster
Origen: wikipedia
Llicencia d'ús: GNU-GFDL

Fes-te voluntari per editar la descripció, mapa o imatges d'aquesta fitxa.  

   


            LAMOUNTAIN.ES

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016