PEUDEGAT
          
            TIERRAS POLARES
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Territori > Llistat/Cercador > Muntanyes de Prades (Serra)
18/10/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


Cerca un nom (o part del nom) d'un territori

Muntanyes de Prades (Serra) - Fitxa Geogràfica de Senderisme
Naturalesa, paisatge, tradició i poblets d`encant
Veure imatge més gran
Imatge: Autor: Josep Abelló Ribera
Llicencia d'ús: Creative Commons BY-NC-SA
Nom
Muntanyes de Prades
Tipus de territori
Serra
Ubicació administrativa
Espanya
    Catalunya
        Tarragona
Arbre d'ubicació
Arbre de Relacions
Allotjaments
publicacions
Descripció detallada També en altres idiomes:

Les muntanyes de Prades són situades al sector nord-occidental de la Serralada pre-litoral catalana i formen un bloc enlairat sobre les planes del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà. Ocupen una superfície d’uns 260 km2.dels quals uns 220 són inclosos dins de PEIN –Pla d’Espais d’Interès Nacional. Després dels Ports, són el segon espai natural del sud de Catalunya més important, tant en extensió com en riquesa biològica. El territori que abasten les Muntanyes de Prades afecta a cinc comarques: Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat.

A les muntanyes de Prades es poden distingir dos conjunts muntanyosos, separats per les valls del Siurana i del Brugent, rius que seguint direccions oposades acaben desembocant a l’Ebre i al Francolí, respectivament. El primer inclou les màximes altituds del massís, que culminen, vora Prades, amb el tossal de la Baltasana amb 1201 m. El segon conjunt de muntanyes ho fa entre el coll d’Alforja i les poblacions de la Riba i la Selva del Camp. Aquí les altituds són una mica inferiors, però assoleixen els 1075 m al puig Pelat, situat a l’altiplà dels Motllats, enlairat tot ell per sobre dels 1000 m.

Les muntanyes de Prades són una illa altitudinal, elevada entre planes i depressions. Es poden emmarcar dins l’àmbit del clima mediterrani, amb influències continentals i degudes a l’altitud. Les pluges, poc abundoses, assoleixen una precipitació mitjana d’uns 625 mm. Aquestes característiques propicien una riquesa florística notable i també l’existència de localitats extremes, tant de plantes ibèriques com eurosiberianes. La vegetació té un caràcter bàsicament mediterrani que es veu matisat per la presència de comunitats submediterrànies i també eurosiberianes en alguns punts.

Sovint la fauna ha estat afectada per la pressió humana que ha sofert el massís. Dels mamífers destacarem algunes espècies que habiten el bosc com ara l’esquirol, la rata cellarda, el ratolí de bosc i la musaranya menuda. D’altres animals que hi podem trobar són el porc senglar, el toixó i esporàdicament, el gat salvatge i la fura. També trobem la guineu, la mostela i el conill. Als cursos d’aigua trobem la rata d’aigua i sembla ser que la magnífica llúdria ha desaparegut. En el capítol de les aus hi ha la presència de l’àguila daurada, la perdiguera, el falcó peregrí, el corb, la merla roquera, etc.

Les muntanyes de Prades ja eren habitades per l’home primitiu corresponent al període del epipaleolític. A l’abric d’una balma calcària de la vall del Siurana hi ha el jaciment més antic. S’han trobat pintures rupestres en coves a peu de cingle, amb aigua, com la cova del barranc del mas d’en Llort i la cova del mas del Grau.

Del període neolític les troballes són més abundants i centrades en els abrics de gresos rogencs, coves calcàries, als replans dels cingles i als fons de les valls. També s’han trobat restes íberes i romanes encara que en poca quantitat, fet que fa pensar que el poblament va ser poc important. Actualment, els pobles i llogarrets que hi ha dins del conjunt muntanyós són els següents: Prades, l’Albiol, Arbolí, Capafonts, la Febró, Mont-ral, Farena, el Bosquet, l’Aixàviga, Rojals i Siurana.

És fins la dominació sarraïna, que la presència de l’home comença a ser important. Els sarraïns es refugiaren en aquestes muntanyes tot cercant la protecció que no oferia el pla. Al segle XI, davant l’avanç dels cristians s’hi fortificaren. Amb la reconquesta, es dibuixa el mapa actual de les Muntanyes de Prades. Els territoris ocupats es van repoblant i es van creant els actuals nuclis de població, sovint sobre antics nuclis sarraïns o fins i tot més antics. Prades passa a ser-ne la capital com a vila comtal.  

Actualment la Direcció General del Medi Natural està treballant en la definició d’un conjunt d’aspectes que han de configurar el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Previ a redactar l’avantprojecte del parc o memòria que acompanyarà el decret de creació aquesta direcció, que depèn del Departament de Medi Ambient, ha iniciat una primera fase de concertació social i territorial per tal que el projecte de Parc Natural parteixi de la màxima implicació possible de les administracions locals, la societat civil i el conjunt de la població local.

 


Descripció - Autor: Josep Abelló Ribera
Origen: www.catsud.com
Llicencia d'ús: Creative Commons BY-NC-SA

L'editor d'aquesta fitxa és Josep Abelló Ribera  

   


            PEUDEGAT

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016