PEUDEGAT
          
           AMADABLAM AVENTURA
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Revista > Llistat > Article
23/11/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


      PEU DE GAT VALL ORIENT

Revista - Notícies (Notícies del mon senderista)
2a edició del llibre "Serra del Montsant. Excursions pel Parc Natural"
EditorEditorial PIOLET
Data08/03/2007
Autor: Jaume Mas / Editorial PIOLET
© Copyright Editorial Piolet

SERRA DE MONTSANT

EXCURSIONS PEL PARC NATURAL

36 Itineraris circulars i 8 travesses

 

El llibre presenta majoritàriament itineraris de recorregut circular, 36 en aquest cas, i a continuació 8 recorreguts que són travesses entre pobles, per a poder oferir més possibilitats en la combinació d’excursions. Les excursions són de tota mena, des de senzilles passejades aptes per a qualsevol persona, fins a itineraris amb alguna dificultat d’orientació i/o un xic exposats, el gruix principal però correspon a itineraris de tres hores i escaig, d’una dificultat mitjana.

 

Els itineraris circulars s’han distribuït en 8 sectors segons el punt d’inici de les excursions. Es presenten començant per Albarca i es continua voltant tot el Montsant fins tancar amb Ulldemolins. D’aquesta manera es plantegen els itineraris de manera més lògica, a cada sector de muntanya s’hi arriba des del poble més proper.

 

 

editorial PioletVols comprar aquesta guia?

 

CONÈIXER L’ENTORN - SERRA DEL MONTSANT

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

 

La serra de Montsant es troba situada dins la província de Tarragona al nord de la comarca del Priorat dins els termes municipals de la Morera de Montsant, Cornudella, Ulldemolins, Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera, la Vilella Baixa i la Vilella Alta. Forma l’inici de la branca interior de la Serralada Prelitoral Catalana, que a l’alçada de les muntanyes de Prades es parteix en dos. A l’extrem est s’uneix a les muntanyes de Prades a través del coll d’Albarca, al nord es troba lligada amb serra la Llena i zones de conglomerat de les Garrigues, essent el riu Montsant la separació natural entre les dues serralades. Per l’extrem oest enllaça amb les formacions de conglomerat de la Ribera d’Ebre i pel sud enllaça directament amb les llicorelles de les muntanyes del Priorat.

...

 

RELLEU

 

La serra de Montsant constitueix un gran bloc de conglomerats calcaris d’uns 135 quilòmetres quadrats d’extensió. Presenta una disposició en V tombada amb el vèrtex al pla del Grau i dos braços ben diferenciats. El braç principal és el meridional, anomenat serra Major, presenta una alineació E.N.E.-O.S.O. i una longitud de 17 Km amb tres vèrtexs geodèsics importants, d’est a oest: la roca Corbatera (1163 m.) el cim més elevat de la serra, el piló dels Senyalets (1109 m.) i la Cogulla (1063 m.). El braç de serra més curt o septentrional arrenca del pla del Grau i presenta una alineació aproximada S.E.-N.O. amb una longitud d’uns 7 Km i vèrtexs geodèsics d’ordre menor on destaquen la punta del Peret (1106 m.) i la punta dels Pins Carrassers (1059 m.). A partir d’aquest últim cim la carena es precipita ràpidament cap el riu Montsant a través del cingle dels Ventadors. Des de la punta del Peret arrenca un serret que acaba amb alguns cims destacats com la punta Pericana (1049 m.) i la Mola (985 m.).

...

El Pont Natural
El Pont Natural

 

BALMES I CAVITATS

Les balmes abunden a tot el Montsant, normalment tenen una amplada superior a la seva profunditat, essent aquesta última poc important i deixant penetrar la claror del dia fins el fons. Ja des de temps antics han estat utilitzades com a lloc d’estada temporal o aixopluc, així com a corral per a tancar-hi el bestiar. A continuació s’esmenten algunes de les balmes més interessants: la cova del Meloner, les coves de l’Abelló, del Serret, del Pedret i de la Bruixa; la cova de les Falles, les coves Fredes, la cova del Caterí, la cova del Parral, la cova del Madalenet, la cova de l’Argamassa, la cova Falconera o del metge, la cova de la Columna o del Pilar, la cova del Soronelles, la cova de l’Ós, la balma del clot del Cirer, la cova del Teix, la cova dels Lladres, la cova de la Grallera, la cova del Corb, la cova de la Pastera, la cova de Mònecs, les coves del Francès, la cova del mas de Nargues, la cova de la Jaia, la cova de la Bòlia, la cova de l’Ascla, la cova del Miracle, la cova dels Cups, la cova de la Roba, la Covassa, les coves Altes, la cova de la Palla....

 

CLIMA

 

La serra de Montsant està situada al nord-est de la Península Ibèrica i, vista a gran escala, es troba inclosa dins de la franja de clima temperat càlid que envolta tot l’hemisferi nord. A una escala més petita s’ha de dir que el clima mediterrani l’afecta de ple. Aquest es caracteritza per un estiu subtropical sec i un hivern mitjanament plujós i suau, amb cops de fred periòdics.

La significativa diferència de cota existent entre la base i els cims culminants, així com la diversa orientació de les seves vessants i la complicada orografia, fan que els factors climatològics afavoreixin la presència de microclimes força variats.

...

La Cadireta, una de les formacions de conglomerat del congost de Fraguerau
La Cadireta

 

HIDROGRAFIA

 

Les aigües de la serra de Montsant es recullen en un seguit de barrancs que van a parar als dos rius que envolten el massís, el Montsant i el Siurana. El primer es troba en contacte directe amb la serra, envoltant-la pel nord, l’oest i el sud-oest, i constituint el límit geogràfic natural amb la veïna serra la Llena. El Siurana discorre al sud del massís, a una certa distància d’aquest, i arreplega les aigües d’alguns barrancs que baixen directament de la serra o bé de la seva base.

...

 

FONTS

 

El Montsant no es caracteritza per una gran presència de fonts, l’aigua més aviat hi escasseja. La majoria són d’origen càrstic i es pot dir que les surgències més importants es troben entre els 300 i els 700 metres d’alçada. A Montsant podem trobar tres tipus de surgències: els degotalls presents en algunes balmes, les fonts primes que es troben al cor de la muntanya, en algun dels barrancs o als racons situats a les seves capçaleres, i les fonts pròpiament, surgències de cabal més important que solen rajar tot l’any.

...

 

EL PARC NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSANT

 

El peculiar relleu, l’abrupta orografia, la important biodiversitat i l’escàs grau de desnaturalització configuren un paisatge únic i de gran valor que conté un elevat nombre d’espècies d’interès, i esdevé alhora una de les principals reserves de flora i fauna de les serres litorals mediterrànies. El Montsant forma part d’una via d’unió entre el Sistema Ibèric i el Prepirineu. L’elevada diversitat biològica que aplega es veu propiciada per un particular relleu caracteritzat per un seguit de cingles, congostos, barrancs, que dificulten l’accés a l’interior de l’espai i preserven el seu aïllament.

...

http://www.senderisme.com/images/revista/000000580F0003_g.jpg
Grau Escletxa

FAUNA

 

El Parc Natural de la Serra del Montsant acull sense cap mena de dubte un dels poblaments faunístics més rics de Catalunya. La gran varietat d’ambients permet l’establiment d’una considerable diversitat d’espècies amb un elevat interès, no només per la seva abundància, sinó per ser animals endèmics o molt rars a la fauna catalana.

 

Els ambients rupícoles estan ocupats per mamífers especialitzats, com els rats-penats de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) o els de cova (Miniopterus schreibersii) que es refugien en cavitats naturals. La fagina (Martes foina) també és un visitant del rocam si aquest es troba prop del bosc. Alguns exemplars isolats de cabra salvatge (Capra pyrenaica ssp hispanica) poden ser observats de manera ocasional. Els penya-segats són el principal territori de nidificació i descans de rapinyaires tant importants com el falcó peregrí (Falco peregrinus), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), l’àliga cuabarrada o perdiuera (Hieraaetus fasciatus), o el duc (Bubo bubo), únic rapinyaire nocturn d’hàbits rupícoles. El ballester (Tachymarptis melba), el falciot negre (Apus apus), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris)...

...

 

VEGETACIÓ

 

El paisatge vegetal del Montsant es compon d’una vegetació mediterrània, amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. La vegetació potencial es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) i el carrascar (Quercetum rotundifoliae), que predominen en la major part de l’espai, i el de la roureda seca de roure de fulla petita (Violo-quercetum fagineae), que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra. Quan és ben constituït, l’alzinar presenta un estrat arbori dens d’alzina (Quercus ilex) que allotja un bon nombre d’arbusts i lianes que el fan gairebé impenetrable. Algunes d’aquestes espècies serien el marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phyllirea latifolia ssp latifolia), el galzeran (Ruscus aculeatus), l’esparraguera boscana (Asparagus acutifolius), el lligabosc (Lonicera implexa) i la vidiella (Clematis flammula). L’estrat herbaci és pobre, amb espècies com la falzia negra ...

....

 

UTILITZACIÓ DE LA GUIA

 

El llibre presenta majoritàriament itineraris de recorregut circular, 36 en aquest cas, i a continuació 8 recorreguts que són travesses entre pobles, per a poder oferir més possibilitats en la combinació d’excursions. Les excursions són de tota mena, des de senzilles passejades aptes per a qualsevol persona, fins a itineraris amb alguna dificultat d’orientació i/o un xic exposats, el gruix principal però correspon a itineraris de tres hores i escaig, d’una dificultat mitjana.

 

Els itineraris circulars s’han distribuït en 8 sectors segons el punt d’inici de les excursions. Es presenten començant per Albarca i es continua voltant tot el Montsant fins tancar amb Ulldemolins. D’aquesta manera es plantegen els itineraris de manera més lògica, a cada sector de muntanya s’hi arriba des del poble més proper.

......

 

L´autor, Jaume Mas Rosa

 

 

ÍNDEX DE LA GUÍA


Detall d´un dels mapes de la guía

SECTOR ALBARCA

ITINERARI 1:Albarca – grau Gran - roca Corbatera – racó del Sastre – ermita de la Mare de Déu de Montsant – grau de la Mare de Déu – Albarca.
VARIANT 1a: Roca Corbatera – pas del Gat – font del Manyano - barranc de les Pletes – cruïlla barranc dels Pèlags – font de la Mare de Déu - ermita de la Mare de Déu.

ITINERARI 2: Albarca – grau de la Mare de Déu - ermita de la Mare de Déu de Montsant – portell del Peret – pi de la Carabasseta – ermita de Santa Magdalena – Albarca.

SECTOR CORNUDELLA

ITINERARI 3: Ermita de Sant Joan del Codolar – grau del Montsant o del Tomaset – cova Santa - roca Corbatera – els Hostalets (Albarca) – ermita de Sant Joan del Codolar.
VARIANT 3a: Pista d’Albarca – camí de la Llisera.

ITINERARI 4: Ermita de Sant Joan del Codolar – grau del Montsant – pla o clot del Meloner - barranc de la Bruixa (vessant de solana) – cruïlla barranc del Pèlags – portell del Peret – grau del Belart – els Hostalets (Albarca) - ermita de Sant Joan del Codolar.

ITINERARI 5: Ermita de Sant Joan del Codolar – grau dels Tres Esglaons – roca Corbatera – pas del Gat - font del Manyano – cova Santa – grau del Montsant – ermita de Sant Joan del Codolar.

SECTOR LA MORERA

ITINERARI 6: La Morera – grau de Salfores – clot del Cirer – piló dels Senyalets – grau de l’Espinós – la Morera.

ITINERARI 7: La Morera - grau dels Barrots - piló dels Senyalets – clot del Cirer – grau de la Grallera – la Morera.
VARIANT 7a: La Morera – grau del Carrasclet.

ITINERARI 8: La Morera – grau de l’Espinós – barranc de les Falles – barranc dels Pèlags (toll de l’Ou) – comellar de la cova de l’Ós – grau de la Grallera – la Morera

ITINERARI 9: La Morera - grau de l’Agnet – grauets del Mateva – cova de la Bruixa – barranc de la Bruixa (vessant d’obaga) – grau del Carabassal – la Morera.

ITINERARI 10: La Morera – grau de l’Espinós – comellar de la cova de l’Ós – la Llibreria – Pont Natural – font de les Canaletes - barranc del Vidalbar – cova del Soronelles - grau de la Grallera – la Morera.

ITINERARI 11: La Morera – grau de l’Agnet – l’Aixaragall del Grau – cova de l’Ós - la Pleta – font de les Canaletes – racó i grau dels Forats – barranc de la Falconera – clot del Cirer – grau de Salfores – la Morera.

ITINERARI 12: La Morera – grau dels Barrots – barranc de la Bruixa (vessant d’obaga) – barranc dels Pèlags – toll de l’Ou – l’Aixaragall del Grau – grau de l’Agnet – la Morera.

ITINERARI 13: La Morera – grau del Carabassal – roquera dels Grèvols - racons del Meloner - cova Santa – serra Major – camí sobre els cingles del Fuster i del Portaler – grau dels Barrots – la Morera.
VARIANT 13a: Cruïlla serra Major – replà sobre el racó dels Boixets.

ITINERARI 14: La Morera –grau de la Grallera – piló dels Senyalets – carena i grau de les Tosses – racó i grau dels Forats – collet del Molló Alt – Molló Alt – grau de Salfores – la Morera.

ITINERARI 15: La Morera – grau de Salfores – racó del Teix – cadolles de la Xispa – collet del Molló Alt – barranc de la Falconera – clot del Cirer – piló dels Senyalets - drecera del Corralot – grau de la Grallera – la Morera.

SECTOR ESCALADEI

ITINERARI 16: Cartoixa d’Escaladei – collet dels Horts – grau de l’Escletxa – la Cogulla – grau de Salfores – font Pregona – la Pietat – cartoixa d’Escaladei.
OPCIONAL 16a: Visita opcional al racó de Missa.

ITINERARI 17: Escaladei – masia del Tancat – barranc de la font de l’Àliga - tormo del Frare - grau de la Guineu - vinyes del mas Déu - grau de la Vilella Alta o de l’Ardèvol – la Vilella Alta – Escaladei

ITINERARI 18: Cartoixa d’Escaladei – pas de l’Ase – mas Nou del barranc de l’Àliga - mas de Forçans – grau de l’Enderrocada – mas de l’Estrem - barranc de la Martorella – bassis del Boter - punta del Boter – grau de l’Escletxa – cartoixa d’Escaladei.
VARIANT 18a: Grau de l’Enderrocada – carena dels cingles dels Codinals – punta del Boter.

SECTOR LA VILELLA BAIXA

ITINERARI 19: La Vilella Baixa – grau dels Bous – grau del Coll Empedrat – la Vilella Baixa.

ITINERARI 20: La Vilella Baixa – pont de Cavaloca – coll de Cantacorbs o de Cabacés – Cabacés – riu Montsant – la Vilella Baixa.

SECTOR CABACÉS

ITINERARI 21: Cabacés – ermita de Sant Roc - ermita de la Foia – grau del Caixer – font de Cavaloca – Cabacés.

ITINERARI 22: Cabacés – el Gegant - font de Cavaloca – mas de Forçans – grau de l’Enderrocada – mas de l’Estrem – ermita de la Foia – Cabacés.

SECTOR MARGALEF

ITINERARI 23: Margalef – grau del tormo d’Englora - mas del Serrador - ermita de Sant Salvador - cova de la Roba - Margalef.

ITINERARI 24: Ermita de Sant Salvador – serra Major – la Cogulla (retorn pel mateix camí).

ITINERARI 25: Riu Montsant - pantà de Margalef – barranc de la Taverna – racó del Teix – la Cogulla - la Rovellosa – grau de les Figueres – riu Montsant.
OPCIONAL 25a: Visita a la cova de la Taverna

ITINERARI 26: Riu Montsant – pantà de Margalef – cova de la Columna o del Pilar – mas de Soleràs – cova de la Falconera o del Metge – barranc de la Falconera - racó i grau dels Forats – collet del Molló Alt – cadolles de la Xispa - barranc de la Taverna – riu Montsant

ITINERARI 27: Margalef – Tossal Pelat – la Cogulla - barranc de la Teixeta - cova del Noguer – barranc de la Coma Negra – riu Montsant - Margalef

ITINERARI 28: Margalef – barranc de la Coma Negra - cova del Miracle – cova dels Cups – cingle del Morral – barranc de l’Eixarreí - serra Major – Tossal Pelat – Margalef.

SECTOR ULLDEMOLINS

ITINERARI 29: Ermita de Sant Antoni - riu Montsant (Cadolles Fondes) - ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. (retorn pel mateix camí).

ITINERARI 30: Ermita de Santa Magdalena – grau de la Cova del Corb – portell del Peret – pi de la Carabasseta – carena dels Pins Carrassers – grau de la Cornereda - Tres Juradets – riu Montsant – ermita de Sant Antoni – ermita de Santa Magdalena.

ITINERARI 31: Ermita de Santa Magdalena – grau de la cova del Corb – grau de les Voltetes – collet del Parral – cova del Caterí – punta Pericana – coll de la Mola – vorada d’en Franc - pista barranc dels Pèlags – portell del Peret –– grau de la roca del Llençol – ermita de Santa Magdalena.

ITINERARI 32: Ermita de Santa Magdalena – pi de la Carabasseta – collet del Parral – barranc del Parral (vessant de solana) – cova del Parral – comellar del Madalenet – toll de l’Ou – pista barranc dels Pèlags – portell del Peret – ermita de Santa Magdalena.
VARIANT 32a: Toll de l’Ou – camí de la vorada d’en Franc – pista barranc dels Pèlags.

ITINERARI 33: Ermita de Santa Magdalena – grau de la roca del Llençol – roca del Llençol – grau de les Voltetes – collet del Parral – barranc del Parral (vessant d’obaga) – punta Pericana – cova del Parral – pi de la Carabasseta – grau del Llop o pas del Rabassa – ermita de Sant Antoni – ermita de Santa Magdalena.

ITINERARI 34: Ermita de Sant Antoni – grau del Llop o pas del Rabassa – carena dels Pins Carrassers – grau dels Ventadors – riu Montsant – ermita de Sant Antoni.

ITINERARI 35: Ermita de Sant Antoni – grau del pas de Sant Antoni – pi de la Carabasseta – barranc dels Pèlags – la Pleta – Pont Natural – Aiguabarreig – riu Montsant (congost de Fraguerau) – ermita de Sant Antoni.
OPCIONAL 35a: Visita a l’Engolidor del barranc dels Pèlags.

ITINERARI 36: Venta de serra la Llena (hostal de la Serra) – Colldemònecs – grau de l’Euga – l’Escambell - riu Montsant – mas de Soleràs – Aiguabarreig – ermita de Sant Bartomeu – Venta de serra la Llena.

TRAVESSES

TRAVESSA 1: Albarca – Cabacés (pel camí de capçada de la serra Major).

TRAVESSA 2: La Morera – grau de la Grallera – comellar del Riu - barranc del Vidalbar – planars del Ros – Aiguabarreig – riu Montsant (congost de Fraguerau) – ermita de Sant Antoni (Ulldemolins).

TRAVESSA 3: La Morera – grau del Carabassal – roquera dels Grèvols - racons del Meloner - clot del Meloner - cingles de Sant Joan – pla del Grau – Albarca

TRAVESSA 4: La Vilella Alta – grau de la Vilella Alta – vinyes del mas Déu - coll de la Guixera - grau dels Bous o del Cargol – la Vilella Baixa.

TRAVESSA 5: Cabacés – ermita de la Foia – portell de la Boca de l’Infern - mas del Serrador – ermita de Sant Salvador –- cova de la Roba - Margalef.

TRAVESSA 6: Margalef – grau del tormo d’Englora – serrall del Maiango - serrall de les Roques – cova dels Casaments - barranc Tancat – racó de la Covassa - Cabacés.

TRAVESSA 7: Ermita de Sant Antoni (Ulldemolins) – congost de Fraguerau (riu Montsant) – Aiguabarreig – mas de Soleràs – pantà de Margalef.
OPCIONAL T-7a: Visita a la cova de la Falconera o del Metge.
OPCIONAL T-7b: Visita a la cova de l’Escolania.

TRAVESSA 8: Ermita de Santa Magdalena (Ulldemolins) – pi de la Carabasseta – barranc dels Pèlags – l’Aixaragall del Grau – serra Major – grau de l’Agnet – la Morera.

  Fes clic en la imatge que vols veure

Ermita de Sant Salvador
Grau Escletxa
mapa
primer tram d`escales pujant el grau del Carabassal
El Pont Natural
El Molló Alt des de la carena de les Tosses
Cingles de San Joan
La Cadireta, una de les formmacions de conglomerat del congost de Fraguerau
L'autor, Jaume Mas


            AMADABLAM VIAJES Y AVENTURA - BENASQUE

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016