És el nostre un país de muntanyes, amb serralades importants i prou conegudes, però també amb serres modestes que a l´ombra de muntanyes més enlairades han esdevingut sovint, racons oblidats i poc transitats. És el cas del massís del Montnegre i de la serra del Corredor, on la falta d´informació sobre itineraris, la laberíntica xarxa de pistes forestals i la dificultat d´orientar-se en els densos boscos que atapeeixen aquestes muntanyes ha suposat una barrera a l´hora d´aproximar-se a aquest interessant indret de la Serralada Litoral.

M´agradaria que aquesta guia pogués aportar més facilitats als excursionistes per accedir a molts dels racons que amaguen aquestes muntanyes, perquè penso que un dels principals atractius del Montnegre i el Corredor és la sorpresa de trobar encara allò que és fàcil d´oblidar, com ara: boscos ben conservats, arbres monumentals, pous de glaç, restes de carboneres, masies antigues, esglésies i assentaments (mostres d´un passat que cal recordar), i un munt de petites coses aparentment poc importants que donen forma a l´espai.

El Montnegre i el Corredor són muntanyes amables; el Corredor amb relleus suaus; el Montnegre, no tant, però igualment accessible, té a més la categoria oficial d´assolir el punt més alt de la Serralada Litoral Catalana (Turó Gros, 773 m). Des d´aquest turó no hi ha gaire visibilitat, però no n´hi ha perquè una magnífica roureda ens envolta i d´una altra manera ens permet gaudir d´aquest entorn privilegiat. La manca de bona visibilitat és un aspecte comú en les diverses talaies del Montnegre, però també s´ha de dir que els cims del Corredor i el Montalt ens compensen amb bones panoràmiques.

Us convido a conèixer el Montnegre i el Corredor amb la tranquil·litat que mereix aquest lloc. Penseu que en aquestes muntanyes no trobareu les aglomeracions de visitants que són habituals en altres espais naturals més emblemàtics i amb més tradició d´excursionisme. Aprofiteu, doncs, per assaborir el plaer de les muntanyes modestes.

Tomàs Muelas