AMADABLAM VIAJES Y AVENTURA - BENASQUE
          
           AMADABLAM AVENTURA
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Revista > Llistat > Article
20/11/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


      ACAMINAR TRAVEL

Revista - Cròniques (Cròniques d`excursions i recomanacions d`itineraris)
La Segarra: arrelats a la terra, vinclats al passat
EditorAlexandre Lloreda Saleta
Data05/02/2013
Autor: Alexandre Lloreda Saleta
Origen: http://literattours.blogspot.com.es/
Llicencia d'ús: Creative Commons BY-NC-SA



L’home em mira fixament als ulls i m’etziba:

- Vostè fa cara de bona persona. Vingui.

Són les vuit del matí i tot just m’acabo de llevar. Sóc a La Collita-Cal Cristòfol, una casa d’agroturisme de Vallferosa (la Segarra), on hem fet nit els participants en la Trobada de bloggers i periodistes especialitzats en turisme. Qui d’aquesta manera em parla és Joan Vilà i Vilà Fustagueres i jo només li havia demanat consell per fer fotos a prop de la casa abans d’esmorzar.

- Normalment no ho ensenyo gaire, però ara no hi ha ningú. Crec que li agradarà. Què li sembla?

En Joan obre la porta d’una gran nau industrial –i me’n dóna les claus!– i m’invita al seu museu particular. Davant dels meus ulls s’exposen tota una sèrie de mobles, eines, artefactes, màquines de tota mena lligades al passat del Joan i de la Roser, la seva dona. Mil i una eines del camp i de la casa, la llar, la feina, el lleure i el festeig, vestigis d’un passat rural pràcticament desaparegut. Al costat d’un Ford (és un model T? No n’estic segur), el carro per anar al mercat. Una mica més enllà, una empaquetadora i una garbelladora. Arades, dalles, embaladores, destrals, aixades, corrons, coves, falçs, forques, ventadores... La fibra sentimental es veu doblement tocada. En un prestatge, unes eines de paleta: la maça i l’escarpa, el nivell, la llana. Les mateixes que feia servir el meu avi F. i que encara guardo amb devoció; en un racó, una Mobylette igualeta a la primera moto –ciclomotor seria més ajustat a la veritat– que vaig tenir amb tot just 18 anys.

Al pis de dalt –“vostè mateix, el llum és al costat de la porta, tanqui’l quan marxi”– una entendridora col•lecció d’aparells i joguines, alguns dels quals reconec de la meva infància. És una exposició o col•lecció tractada amb cura, amb respecte. En Joan ha endreçat la nau, ha disposat amorosament els objectes, els ha retolat amb el nom i la utilitat. Gairebé tots han sigut propietat de la família Vilà. No és només un reguitzell d’objectes d’”abans” o “antics” que, si som curiosos, poden despertar el nostre interès antropològic. En Joan –se li nota als ulls quan en parlem havent tornat a casa– s’ho pren com un record viu i palpable de tots els seus avantpassats, de tots els que els van empunyar o utilitzar, adobar o espatllar, de tots els que els cuidaven, els apedaçaven i els renovaven. D’un tema saltem a un altre.

- Sí, sóc Fustagueres , però la casa d’agroturisme La Collita és Can Cristòfol. La dona i jo vivim a casa nostra; això d’aquí és la feina. Però no li canviéssiu mai el nom!

D’un tema saltem a un altre però acabem tornant al punt de sortida. Els noms de les cases, de les terres, les valls o els rius són sagrats; són molts els que han passat abans que nosaltres i molts –esperem– els que han de seguir. La casa, la terra, el tros tenen un nom –Cal Cristòfol, Cal Mistaire, Cal Giliet, Casa Esclopé–, un nom que els vincla al passat, als records, un nom que cap de nosaltres pot canviar-li, per la senzilla raó que no en tenim el dret. Canviarà el nom del propietari o la família que l’habita, canviaran els règims polítics o religiosos, però aquest nom transmès durant generacions és una memòria viva que ens aferra i ens arrela al més profund de la nostra pròpia essència. D’un tema hem saltat a un altre però estem al cap del carrer. Siguin aparells o màquines, noms o fotografies, cases o valls, tots dos pensem que cadascun d’aquests mil i un bocins de realitat ens carreguen de responsabilitat i són quelcom més que possessions materials.

En Joan és de la meva edat i ràpidament acabem establint una certa complicitat. Li comento que Cal Cristòfol em sembla molt acollidora. És una feina d’anys i es nota, afegeixo. D’anys i de feina i d’afanys i de penes i alegries! em contesta.

- El pitjor de tot, l’incendi de 1998. Es va cremar tot el bosc. Tot. El paisatge de la meva vida, tants i tants records lligats a un indret o altre d’aquest raconet de món que era el meu raconet de món. Vaig estar a punt de rendir-me. Però vaig mirar la casa –havia aguantat–, el tros, vaig recordar els noms i els renoms, les cares i les històries de les persones que sentia allà presents i em vaig jurar que seguiria. Per ells, especialment per ells. I en aquell turonet vaig afegir el meu humil recordatori.

M’hi vaig acostar. Una llosa de pedra –que deu voltar la tona de pes– sostinguda per tres peus de formigó. Aquí i allà, en Joan hi ha gravat noms, cognoms, inicials i dates familiars. Des de l’improvisat dolmen es té una visió espectacular dels Plans de Bellera i vaig fer cabal dels motius que havien portat els avantpassats d’en Joan a arrelar-se allà, en aquell raconet de món.

Torno a la casa per esmorzar. De camí, encara tinc temps de trobar, al bell mig del camí, uns quants bolets. L’estada a la Segarra està sent molt profitosa i la xerrada amb el Joan ha sigut una injecció d’optimisme i satisfacció.
  Fes clic en la imatge que vols veure
Residència-Casa de Pagès La Collita (Vallferosa)
Residència-Casa de Pagès La Collita (Vallferosa)
Residència-Casa de Pagès La Collita (Vallferosa)
Residència-Casa de Pagès La Collita (Vallferosa)
Residència-Casa de Pagès La Collita (Vallferosa)


      VIAJAR CON ENCANTO CAMI DE CAVALLS

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016