AMADABLAM VIAJES Y AVENTURA - BENASQUE
          
           ACAMINAR TRAVEL
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Revista > Llistat > Article
12/12/2017 Iniciar sessió Registrar-me es català en


      ACAMINAR TRAVEL

Revista - Articles (Articles informatius de senderisme, espais naturals i altres)
LES ERMITES DE MONTSERRAT
EditorFrancesc Garcia Luque
Data07/09/2012

ORÍGENS

En la història de Montserrat s´ha considerat, gairebé sempre, el nombre de dotze el conjunt eremític montserratí, encara que l´abat Garsias de Cisneros va afegir una més destinada al monjo vicari dels ermitans, Santa Anna.Els primers documents parlen del cenobi Monasteriolum, fundat per Quirze, deixeble de Benet, al peu de la muntanya de Montserrat, l´any 545.Es construïren les ermites de Sant Pere i de Sant Martí; la de Sant Iscle i de Santa Victòria.Es dedueix que els religiosos de Monasteriolum van cercar refugi a la muntanya en la consegüent expulsió de les primeres persecucions que patiren.Les balmes i coves escampades per la muntanya van donar refugi a tots aquest cenobites i d´aquesta manera esdevingueren els instituïdors eremítics montserratins. Aquest aprofitament es fa pales al observar les ermites més antigues (Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Caterina i la Santa Creu) que posseeixen una cova al seu interior.

Amb el temps es van anant edificant per davant d´elles les habitacions independents d´obra i amb les successives ampliacions van arribar a assolir proporcions per sobre de les seves exigències, agafant un aspecte de petits monestirs.

EVOLUCIÓ

No hi han gaires dades, en ordre cronològic, que facin relació a la vida eremítica des de la creació de Monasteriolum i les Constitucions que dictà l´abat Garsias de Cisneros i aprovades el 1495. Malgrat això la veu autoritzada del Pare Cebrià ens diu: "A jutjar per la toponímia de les antigues edificacions eremítiques documentades -algunes semblen haver desaparegut sense deixar rastre-, la configuració geològica de la muntanya ha tingut una influència immediata en el desenvolupament de l´eremitisme montserratí. Aixi podem observar com durant el primer període de penetració anacorètica, abans del segle XI, aquelles sorgeixen a la part inferior i mitjana de la mateixa muntanya, mentre que en la segona onada, que s´estén del segle XII a la primera meitat del segle XVI, es construeixen exclusivament a la regió superior, fins llavors considerada inaccessible i deshabitada. Diverses circumstàncies externes, entre les quals cal comptar en primer lloc l´afluència cada vegada més nombre de pelegrins que pujaven a visitar el santuari de la Verge Bruna atrets per la fama dels seus miracles, deuen haver contribuït, d´altra banda, a fer inevitable aquest desplaçament dels nostres ascetes dels seus antics refugis a paratges més avinents i solitaris."
Fins al 1495, tenim anotades en ordre cronològic les cites eremítiques següents, més o menys fidedignes:
- Sant Pere; Sant Martí; Sant Iscle i Santa Victòria. Sense una data concreta, per bé que alguns dels seus noms netament romans parlen de la seva antiga existència.
- Sant Miquel. (Apòcrifament, consta que el 253 hi dedicaren un oratori.)
- Com a primera data concreta sobre els ermitans montserratins cal citar un document del 5 de setembre de l´any 1096 on es declara que sojornaven prop de la capella de Sant Miquel i tenien cura del seu culte els ermitans Transuari i Guarí, els quals feien vida penitent i solitària en aquelles alçades.
- Santa Cecília. Fundat, hipotèticament, per Carlemany el 797.
- La Santa Cova, guardadora de la imatge de la Verge, segons la llegenda, 718-880.
- Primera capella de Santa Maria de Montserrat. Any 888, amb fonament històric.
- Sant Miquel de Vilaclara. Anterior a l´any 999.
- Sant Pau Vell, o de la Guàrdia. Anterior a l´any 1083.
- Sant Salvador. "El 1217 hi havia ja a la muntanya una ermita dedicada al Salvador."
- Sant Joan. "El 1420 el monarca ordena pagar a Fra Arnau Carboner, ermità, que està a l´ermita apellada de Sant Johan, cent florins."
- Sant Antoni. Reedificat l´any 1490.
- Sant Onofre. Començada el 1490.

Tebes i Tebaida from Francesc Garcia on Vimeo.



            AMADABLAM VIAJES Y AVENTURA - BENASQUE

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM 2016