TABEI ADVENTURES
          
            ACAMINAR TRAVEL
          Si et registres podràs rebre al teu correu el butlletí de senderisme
Inici Directori Catàleg Agenda Revista Territori Enllaços Extranet
> Revista > Llistat > Article
26/02/2021 Iniciar sessió Registrar-me es català en


            BONVIURE

Revista - Articles (Articles informatius de senderisme, espais naturals i altres)
LA RUTA DELS CINGLES
EditorPau Avellan
Data20/06/2006

Comarca: Marina Alta
Eixida: a les 8.00 h des de la Casa de la Cultura de l´Alcúdia
Data: 24 de juny
Temps: 2 hores d’anar i de tornar
Dificultat: mitjana

Com aplegar

Per aplegar a Benitatxell cal agafar la carretera que va a Alacant (N-332) per la costa, i quan apleguem a Gata de Gorgos agarrarem la CV-734 i després la CV-740 que ens conduirà a Benitatxell. Després ens enfilarem cap a la urbanització “Cumbre del sol”, i a partir de la caseta d’informació seguirem pel carril central. La pendent arriba en el darrer tram a un 22% de desnivell. Cal baixar a poc a poc. La ruta comença només baixar cap a la cala del Moraig. Cal pujar seguint la senda per la paret sud del tallat que dóna accés a la cala i caminar cap a migdia, tot resseguint les antigues excavacions d’una carretera iniciada a la base del cingle. A pocs metres trobarem la Cova de les Morretes. La cova i totes les estructures es situen a un parell de metres sobre le nivell de les explanacions. Des d’aquest lloc podem contemplar la plaja del Moraig just als nostres peus i a la banda esquerre el morro Falquí i la silueta del cap de la Nao. La paret del morro sempre ens ofereix un paisatge canviant de formacions calcàries i la possibilitat de contemplar algunes plantes de roca o el vol d’algun falcó o d’algun xoriguer.
Caminarem sempre cap al sud, deixant arrere les excavacions de la carretera i la senda que baixa al Riu i al Racó de l’Illot, i descobrirem la Punta de Moraira. La senda discorre quasi sempre arrimada a la balma. Cobertes per la vegetació, encara podrem veure les restes de l’antic abancalament plantat de garrofers i figueres, i a escassos metres trobarem la Cova del Ti Domingo l’Abiar.
Avançarem seguint la senda acompanyats per l’enrenou de la mar i pels crits de les gavines. Deixarem arrere els basaments d’una altra coveta oculta darrere una roca i després de caminar uns quinze minuts arribarem a la Cova de Pepet del Morret. Al voltant de la cova de Pepet del Morret hi ha estructures de marges de contenció amb escales per accedir d’un nivell a un altre, i a la mateixa vora hi ha un espai descobert delimitat per grans roques despreses de la paret, on hi ha un lloc per fer foc i pedres que fan de taula i seients. Aquest és un bon lloc per descansar.
El camí segueix passant sota la penya. A partir d’ací la senda es bifurca: podem seguir per la paret rocosa si volem arribar a la cova de Ti Toni el Senyalat, i seguirem per l’altre camí si volem continuar la ruta. Més cap avant, el morro fa una raconada més ombrienca i la costera s’omple de pins. La senda discorre arrimadaa la roca, sobre els sediments despresos de la paret. Trobarem les ruïnes d’una altra cova: només resten en peu els basaments de les parets que tancaven el recinte.
Prompte es descobreix la punta de l’Alderà, situada a l’extrem esquerre de la Cala de Llebeig i al mateix peu del morro del Bou. A l’Alderà hi ha un “estufador”, un forat de la balma per on el mar esquitxa, anomenat el Bufit del Bou, perquè, quan la mar projecta aire i aigua per aquest forat de més de mig metre de diàmetre, es sent com si bufara un bou.
Arribats als peus del moro del Bou es descobreix la cala de Llebeig. En aquesta cala hi ha algunes coves que han estat construïdes pel veïnat de Poblenou, que hi anava al mes d’agost a amerar l’espart, a pescar ia prendre els tres banys anuals, i la caseta de vigilància de la costa que ocupaven els carabiners i la Guàrdia civil.

Descripció

El litoral del Poble Nou de Benitatxell és molt abrupte. El massís del Puig Llorença en caure sobre la Mediterrània, determina una costa amb penya-segats de més de cent metres, tallats a plom sobre el nivell de l’aigua. Entre aquestos espadats, el desguàs del barranc de l’Infern i del barranc de la Cala ha format cales dels Testos i la cala de Llebeig. El tram de costa situar més cap al sud (entre el Moraig i la cala de Llebeig), tot i ser igualment elevat, és més accessible. Les roques despreses de la paret del cingle disposades vora mar formen una sèrie de cantalars baixos, sobre els quals hi ha una zona escarpada amb una rica vegetació, orientada capa a llevant i protegida de la insolació per la paret dels morros. Des de sempre, la ribera ha estat molt visitada pels pescadors, i les costeres més fèrtils, almenys des del segle passat, coincidint amb la major pressió humana sobre les terres del Puig Llorença, han estat abancalades i plantades de garrofers. Es aquesta zona es poden trobar algunes construccions de pedra seca adossades a la balma rocosa dels morros. Són edificacions molt elementals, on la paret de pedra delimita un espai de la balma del penya-segat arrecerat del sol i la pluja. Només solen tenir una entrada de dimensions reduïdes i a l’interior l’espai no està diferenciat, hi pot haver algun escudeller o algun banc aprofitant algun relleix de la roca. Al voltant de les coves sol haver altres estructures que delimiten espais diferents: una zona per fer foc o alguna tanca per a la bèstia de càrrega. Aquests habitatges tan elementals eren ocupats esporàdicament per pescadors i per agricultors del Poble Nou que acudien a cultivar les petites feixes de terra disponibles, i també per contrabandistes que esperaven arrecerats a les coves l’arribada de llaüts i balandres carregats de tabac, teles, mitges de seda i mantons de Manila.

  Fes clic en la imatge que vols veure



            BONVIURE

Inici | Qui som? | Nota Legal | Contacta amb nosaltres | Publicitat
Excepte a on s'indiqui, el contingut d'aquest lloc web està protegit amb una llicència Creative Commons
Designed and Powered By WEBDESENDERISMO.COM & SENDERISMO.NET 2001-2018