La mar

Reconec que hi anava predisposada. A trobar-me la mar vestida d´hivern. Res a veure amb la lluentor del mes de maig o la transparència de l´estiu.

Així, passat el primer moment de desencís pel temps emboirat i plujós, vam gaudir d´un bonic dia vora el mar, gris i misteriós.

I vaig recordar la cançó d´en Raimon:

La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es creu majestuosa,
la mar d´acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va parlant-me de tu

Eulàlia Martínez Porcell
gener 2004